Diseñado por Studio.st
Online gracias a Bitacoras.com
Martes, 01 de agosto de 2006

Xosepe Vega
Sobre´l reconocimientu del asturllionés nel estatutu; “Ta por una parte bien, porque yá yera hora de que se fixera esi reconocimientu”, anque, per otru llau, ve nesa decisión del PSOE y PP “una estratexa pa desmovilizar a la xente”.
Sobre la dixebra de Castiella; “El planteamientu de la segregación yá nun se ve como propia d´un grupu minoritariu. Agora, al marxe del prestixu algamáu dientru de la sociedá, tamién ye muncho mayor la presencia na prensa, lo que creo que ye una de les causes pa que los políticos, de repente, pensaran na reconocencia del llionés nel marcu del nuevu estatutu”.
Paco Vega
Sobre les pallabres d´Ángel Villalba, portavoz del PSOE na ponencia pa la reforma estatutaria, sobre l´asturlliones ; “Va poco más d´un añu, él mesmu dicía que l´asturianu d´equí yera un dialectu”, “fala del llionés como dalgo muerto”, “dexen claro que´l sofitu de les dos fuerces mayoritaries al asturianu nel nuevu Estatutu nun ye más que daqué tetimonial, una maniobra pensada pa tapar la boca”, “independientemente de too eso, tamos falando d´un pasu p´alantre que yá nun tien vuelta. A partir d´agora yá nun cabe echase p´atrás”.
Hector Xil
Sobre´l reconocimientu del asturllionés nel estatutu; “veo un avance importante respecto a lo qu´había agora que nun yera más qu´una mención a les modalidaes llingüístiques”, “too depende al fin y al cabu de la voluntá de quien tenga que xestionar estes coses, y yo nun creo que nin PSOE nin PP tengan voluntá pa desarrollar una política llingüística pal asturianu llionés”, “va mediu añu, el PSOE falaba del “dialecto leonés y agora, de repente, cambiaron d´opinión”, “sería más apropiado falar d´asturianu llionés o d´astur llionés, esi nomenclator marcaría´l dominiu llingüísticu ensin resquiciu a duldes y permitiría que l´asturianu fora avanzando a un ritmu similar en Llión y n´Asturies, si ye qu´esta última comunidá llega a algamar la oficialidá”, “lo más importante ye saber quién xestionar la política llingüística y cómo lo va facer”.
Sobre la llingua nel País Llionés; “hai ente 25.000 y 30.000 falantes, anque nun hai fecha nenguna encuesta sociollingüística que pueda servir pa esclariar esti datu”, “p´alcontrar güei xente que lu fale al marxe de persones aislaes hai que dir o bien a los límites con Asturies o bien hacia l´ueste. En cuantes el territoriu avanza hacia l´este, el so rastru piérdese en beneficiu del castellanu”.
“El llionesismu desconfia del papel que PSOE y PP quieren concede-y al idioma na reforma estatuaria”. LES NOTICIES, númberu 499, 20 de xunetu 2006.
Por: eL trAsgU d´aRecEs | Ástures | Comentarios (0) | Referencias (0)